Funcions principals
Degradació d'alta-eficiència dels contaminants orgànics: en condicions anaeròbiques, els microorganismes descomponen la matèria orgànica complexa en substàncies estables i inofensives com el metà i el diòxid de carboni, reduint significativament la DQO (Demanda química d'oxigen) a les aigües residuals.
Alta capacitat de càrrega volumètrica: per a aigües residuals d'alta-concentració amb nivells de DQO de 10.000 a 15.000 mg/L, la càrrega volumètrica pot arribar als 15 a 30 kg de DQO/(m³·d), que és de 2 a 4 vegades la d'un reactor UASB convencional.
La circulació interna millora la transferència de massa i la resistència als cops: el biogàs generat pel sistema impulsa la circulació interna, amb volums de circulació que arriben de 10 a 20 vegades el cabal d'afluent (per a aigües residuals d'alta-concentració). Això dilueix les substàncies tòxiques a l'afluent, evita l'acidificació localitzada i millora la resistència del sistema a les càrregues de xoc.
Qualitat estable de l'efluent: equivalent a dos reactors UASB que funcionen en sèrie, amb la part inferior proporcionant "tractament gruixut" i la part superior proporcionant "tractament fi", assegurant que l'efluent compleix els estàndards de descàrrega estables.
Recuperació i utilització del biogàs: el biogàs produït conté entre un 70% i un 80% de CH₄, que es pot utilitzar com a font d'energia neta per a la generació d'energia, calefacció i altres aplicacions, aconseguint la recuperació dels recursos.
Petita empremta i inversió rendible{0}}: a causa de l'elevada càrrega, el volum necessari és només 1/4-1/3 d'un reactor UASB, adequat per a llocs industrials amb terreny limitat.
Període d'inici-breu: normalment, l'inici-durà entre 1 i 2 mesos, mentre que un UASB requereix entre 4 i 6 mesos.
